Un edifici de cinc plantes com el Bloc Salt-B és una casa de colònies que ja voldrien la Pere Tarrés o la Federació Catalana de l’Esplai. Ahir passades les dotze, quan tocava dormir però l’excitació de molts ho feia difícil, el que més es comentava per totes les plantes era que semblaven les colònies de la PAH. Tothom es va buscar un lloc per dormir com bonament va poder.
Un grupet de la PAH de Barcelona es va instal·lar entre riures en una cuina i van guardar les sabates en un calaix per evitar la pudor. Entre ells, alguns dels que van posar en marxa la Plataforma el 2009 i mai s’haguessin imaginat una nit així. A la cinquena planta, un pis era ple de gent de Sabadell en un estat de gresca que se sentia des dels pisos inferiors. Hi van anar amb dos autocars, incloent-hi gent de Terrassa, que deu ser senyal de cohesió, si atenem a la tradicional enemistat. Al meu costat van dormir dos nois que no portaven ni sac ni màrfega ni res per l’estil. Es van apropar al bloc per la tarda per gravar imatges per un documental en el que treballen i van tenir clar que s’havien de quedar gravant tot el que passés allà.
Aquest matí, després que s’anunciés la suspensió del desallotjament per ordre del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg, el Jordi em deia que la mobilització de la nit ja era un triomf. Un altre Jordi explicava que un pare del Bages havia avisat a l’escola que les seves filles no anirien a classe, perquè prioritzava la seva educació a la seva formació i les portava a defensar el bloc. El dia anterior vaig arribar al matí per escriure una mica sobre la vida al bloc i el que més em va impressionar va ser pensar en com creixen els nens i joves que hi viuen. Els hi estem donant ales, em deia la Doris.
L’Emma, que deu haver pensat molt més en això convivint amb els nens dels blocs de Sabadell, va preparar un missatge de les petites persones de Sabadell per les petites persones de Salt. I van sortir a rebre’l i van pujar a l’escenari i van veure 700 persones que havien vingut a fer-los costat per defensar casa seva. No vaig poder evitar pensar, no sé si ingenuament, que això és una imatge que marca com et prens la vida. Que creixes sabent que sí que es pot i que no estàs sola.
I després va seguir la música, i els parlaments, i el bon rotllo. La sensació era que tothom estava convençut que estava on havia d’estar. I després a dormir, en una gran casa de colònies al servei d’aquesta lluita, gent de PAHs de tot arreu, lluitant per una causa que ahir estava a Salt, però que saben que es trobaran a molts llocs. I sobretot, convençuts que hi hauria una gran victòria al matí. Suposo que no hi ha res més empoderador que una nit de colònies…
http://www.youtube.com/watch?v=q8GpXyVarpU
adnnhq