Fragment de poema llegit i tatuat a la superfície del cervell poc abans de les quatre de la matinada:
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir.Gabriel Ferrater
M’encanta Ferrater. M’encanta quan les coses cauen dins de versos. M’encantaria poder-los escriure. M’encantaria poder dormir.
És difícil dormir quan tens el cap ple de lletres. La veritat és q tinc feina per demà i no he pogut aprofundir molt en el blog però m’agrada la combinació de pensaments, apunts i dia a dia que he trobat al post sobre el vent. No sé si m’agrada Ferrater, sé que a Bolaño li molava, amb la qual cosa puc dir que a mi també m’agrada Ferrater, però seria no tenir gaire criteri. Encara que: qui necessita criteri quan té l’Entre paréntesis de Bolaño?
joao, llegir-se coses a les quatre de la matinada és contraproduent a llarg termini. i encara més si són coses que es tatuen…
dormir?? si ho fas a cada assignatura…