Divuit

Dos pintors baixen del metro a Fontana discutint sobre com de diferents són les persones que es troben a cada línia. Dos membres de la Guàrdia Urbana passegen amb les mans cenyides als seus respectius cinturons. La seva verdor crida l’atenció. Dos poetes fumen a la taula d’un cafè. Fa fred i encongeixen una mica les espatlles. Fa estona que s’han acabat els cafès. Dues tasses de cafè miren discretes dos poetes que fumen a una taula. Una porta amb elegància una fulla que ha caigut d’un arbre. Dues hores passen fins que arriba el moment. Dues paraules no són prou. Dues idees omplen al cap d’un noi que no se les esperava. Dos números identifiquen quatre cançons de Brian Eno. Dos títols identifiquen un mateix llibre. Dues persones llegeixen el diari i no troben res que els interessi. Només una el tornarà a comprar demà. Dues persones són la mateixa en un poema de Ferrater. Dos ulls miren dues mans i veuen com se’ls hi apropen, lentament. Dos dits de front. Dues tasses de sucre. Dues mans toquen dos ulls amb suavitat. Dos viatgers es troben, perduts en el mateix atzucac. Dues persones no dormen, per més que ho intentin. Dos llibres del mateix autor reposen, un sobre l’altre, a la mateixa taula. Fa dies que hi reposen. Les seves pàgines, que ja acumulen pols, dormen plàcidament.