Gener

(Apunts d’ahir a la nit)

Les famílies normals posen els ganivets al rentaplats amb la part tallant cap a baix. La meva no. A nosaltres ens agrada el risc. Entre les famílies normals també podem comptar aquelles que no posen els ganivets al rentaplats per evitar que es facin malbé. Nosaltres som més pràctics. Vida Ikea. Tenim coses més importants per les quals preocupar-nos que la conservació dels mànecs, ara en força mal estat.

La meva habitació acumula piles de llibres per tots els racons i andròmines diverses, com per exemple una corona de paper que vaig agafar a Tele Hospitalet la nit de reis. Penjat del llit tinc un calendari preciós, alhora que horrible, que em van regalar a un restaurant xinès de nom Central Nou al desembre. El mateix mes va ser quan va deixar de funcionar el despertador groc que porta una llimona dibuixada. La bombeta del sostre, però, no porta tant de temps fosa. El que té gairebé dos anys és el cartell preciós que va fer la Natàlia per un recital de poemes i que jo tinc penjat davant la taula, com la degana el té al seu despatx.

Sobre la prestatgeria hi tinc tres barrets que no em poso mai. El del mig és turc i li trobaré una utilitat. Els altres dos en algun moment vaig pensar que em quedarien bé. A la capçalera del llit hi tinc El Quadern Gris, per algunes de les nits d’insomni, i el llibre que ja fa setmanes que em vaig acabar. Tot és caos i desordre però em sembla bonic, tant que decideixo escriure-ho –en un full de paper, no sigui cas que encenent l’ordinador m’hi trobi un món molt més complex. En tinc prou amb sentir des de la sala el final del CD que havia posat al sopar i saber que quan arribi el matí no seré jo qui tregui els ganivets del rentaplats.