Ahir, tornant cap a casa, vaig passar pel carrer Enric Granados. Era bonic i vaig pensar en pujar per allà, però de sobte em vaig adonar que preferia pujar pels carrers de la gent normal. Vaig acabar pujant per la Rambla Catalunya…
Deixa un comentari
Enric Granados era de Lleida. Anava als Estats Units quan un submarí alemany va torpedejar el transatlàntic on viatjava.
Ser de Lleida i music de renom no és normal.
Arribo a saber això del submarí i la meva reflexió podria haver estat tota una altra!