La Vicerectora i l’editorial Anagrama

En els temps que corren no s’ha parlat pas poc de la relació entre Universitat i empreses. A qualsevol campus universitari (qualsevol campus d’universitat pública, per ser més acurats) es pot veure una infinitat de cartells al respecte. A on no és habitual trobar-hi referència és en els meus somnis. L’altre dia, en canvi, universitat i empreses hi van fer una incursió agafats de la mà.

Era curiosa la imatge: el bar de la universitat amb banderoles de l’editorial Anagrama, i a una taula, somrients, conversaven representants de diverses editorials i una vicerectora. Eren fàcilment identificables; cadascun portava al pit un adhesiu de l’entitat que representaven; adhesius setinats, torçats i cars. Jo era el creador de la tensió dramàtica: havien d’enganxar el logotip de l’anomenada editorial a una columna a la qual estava recolzat, menjant un entrepà embolicat en paper de plata, l’adorat fruit de la bauxita.

Sempre m’ha semblat molt curiós el fet que el paper de plata s’extregui de la bauxita; el fet d’embolicar el meu entrepà de pernil amb el derivat d’una “roca que resulta de la meteorització dels feldspats i feldspatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides”. Els feldspats, en canvi, em recorden la meva àvia.

Sigui com sigui, jo a la columna hi feia nosa; els treballadors del bar ja no sabien què fer amb la meva presència i jo, tot i adonar-me de tot el drama que es formava, com no m’ho havien demanat, no em movia. Havia decidit centrar-me en el meu entrepà; em divertia aquella mena d’expressionisme abstracte creat al meu voltant. La vicerectora va decidir actuar i em va cridar per a presentar-me aquells senyors de les editorials. Va ser durant aquest atac d’hipocresia quan vaig poder veure els seus adhesius. Tots tenien grans somriures d’importància, de Trident, de “t’estem enganyant”. A mi només em quedava el final de l’entrepà, el crostó, que no m’agrada, i me’l vaig acabar davant seu.

Encara avui em pregunto de què seria aquell acte. Per què l’editorial Anagrama? No estarien pas presentant llibres editats en paper de plata…  Crec que seguirà sent un misteri, com a mínim fins que somii una resposta, però no deixa de ser un bon títol, això de “La Vicerectora i l’editorial Anagrama”. Ombrívol, feliç i desconcertant.