Carta oberta al molt honorable sr. Perdigó

Després de trobar-me esmentat en un comunicat de premsa em veig obligat a dirigir una resposta pública al sr. Perdigó.

Benvolgut sr. Perdigó,

Em dol profundament la seva decisió. Com bé sabrà, i començo entrant en qüestions personals, el futbol mai m’ha suscitat gran interès. Donat la meva falta d’interessos econòmics en el seu blog, que sí tenen altres individus, tampoc tinc intenció de fer-ne publicitat barata. El meu interès en el seu blog es troba única i exclusivament en la seva vessant artística.

La meva proposta, coincident amb la del sr. Recasens, encara que desconec si pels mateixos motius, era un intent d’apropament entre la seva proposta inicial i les propostes del Consell Social de Ja en parlarem després. Potser es preguntarà el perquè d’aquesta voluntat d’apropament. La qüestió és que he trobat una qüestió important en la proposta del canvi: la recuperació del terme ‘lyoneses’ com a postre procedent de la ciutat francesa de Lyon.

Tenint en compte que vostè ha defensat aferrissadament en el passat la conservació de la lletra ‘h’ en el terme ‘hamburguesa’ com a reivindicació de l’origen a la ciutat d’Hamburg d’aquest producte càrnic, davant d’altres propostes modernitzadores com, per exemple, la que inclou el canvi de l’article indefinit amb “unam burguesa”, em semblaria el més coherent que adoptés la i grega.

Em sorprèn també que faci referència al caràcter no-vocàlic de l’honorable lletra. La normativa lingüística, tot i necessària, no pot constituir un dogma. A la paraula [lyunɛzəs], com es pot veure clarament en la transcripció fonètica, el segon so és semiconsonàntic, motiu pel qual la ‘y’ és una grafia més que adequada. Vist això, queda clar que la seva decisió no és formal sinó purament estilística.

Si no és del seu interès recuperar la tradició, reivindicar la cultura democràtic dels grecs davant de la imperialista dels romans, i mantenir la denominació d’origen en els mots del nostre diccionari, allà vostè amb les seves i’s llatines i la seva manca postmoderna de valors.

Atentament,

João França
Director General i João Executiu de Em dic João.

Uneix-te a la conversa

1 comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *