L’altre dia, malalt, sol a casa i amb una tassa calentona de llet amb mel i canyella, em vaig decidir per estirar-me a veure la tele. Feien un programa de zapping, les mateixes xorrades de sempre. El que em va sorprendre van ser els anuncis. Un terç dels anuncis era de medicaments per els símptomes del refredat (dels quals en aquell moment desitjava desesperadament desfer-me). Els altres dos terços eren anuncis de perfums i colònies, fàcilment reconeixibles per el so de clàssics del jazz i l’estètica extremadament cool.
Vaig arribar a una sèrie de conclusions:
- A l’hivern la gent es refreda.
- Com ja ho tenim tot, la gent no sap que regalar i sempre acaba per fer regals innecessaris com perfums i colònies.
- Si estem refredats i amb el nas tapat, no podem olorar aquests fantàstics regals, cosa que els fa perdre sentit.
- Per vendre perfums, que sembla l’únic anunciable en aquestes dates, la gent no pot estar refredada i, per tant, han de tenir medicaments que, com a mínim, les permeti olorar-los.
Potser és simplement que necessito veure la tele més sovint. O que he de seguir sense fer-ho gaire.
Bon dia de reis…
La publicitat… tot un misteri.
Ens veiem en breus instants company.
Apa siau.
És una conspiració, acavaran venent Macbooks… 😛
Atenció, que just abans de Reis, un dia, ma mare i jo, desesperades (sobretot ella), en vam arribar a contar dotze de seguits, d’anuncis de colònies. Òbviament, després n’hi havia algun de Cillit Bang o de Frenadol i altre cop començava el reguitzell de models que es fan petons amb models, que escalen una piràmide de pomes per agafar una ampolleta o que estan al llit en un àtic de Manhattan.
mm…jo crec que has de seguir sense mirar gaire la TV o com li dic jo “la caixa tonta”.