Senyora vista en un caixer de La Caixa (l’obsessió familiar de la setmana):
La foto és tan bona com m’ho ha permès el meu mòbil cutre i la pressa per la gent que esperava. L’enfoc està al meu peu, sí. Per més informació, la foto estava en una funda de llibreta de Caixa Catalunya… Si no me l’he quedada és perquè tinc l’esperança que el/la propietari/a torni per ella.
Quina por fa aquesta dona! Encara et trucara algú dient que porta vint anys morta i que mai s’havia fet cap foto amb aquest evstit…
Insinues que he de trucar a l’Iker Jiménez a veure si em trec una mica de pasta? No m’aniria malament, eh!
M’encanta!
Oh! I l’has deixada allà? Aquestes coses són molt boniques; potser un dia vas caminant pel carrer i sona una cabina de telèfon i és per tu i és algun enviat de la dona que vol agraïr-te que la deixessis perquè l’ha aconseguit.. o potser tot era un muntatge i la foto era per tu i havies d’agafar-la.. sigui com sigui posaria QUINA CACA, JOAO! perquè ho trobo preciós!! Però nono, m’agrada 🙂