Avui hem tornat a començar amb el Taller d’Escriptura. En una sessió que tenia tot per ser poc productiva, hem fet un petit exercici i a mi m’ha sortit això:
Em vaig llevar. Era nit ja feia molt. Quan vaig dormir el sol encara brillava i ara em desperto vora l’aigua. L’extraterrestre em mira i toca la guitarra. Canta en llengua estranya, però de sonoritat agradable. Sembla un bon paio. M’incorporo i li somric. Ell també em somriu, o això sembla. Les antenes fan un moviment còmplice i llavors penso en tu quan aixeques les celles i fas aquella cara que em fa pessigolles. Penso també en el dia que, obrint la bossa, vas trobar un plat robat sense voler al bar de la cantonada. Et senties una extraterrestre; ni que fos un platet volador! Però tu no ets verda i, a pesar d’això, quan m’aixeco vora l’aigua i aquell ésser simpàtic em mira, guitarra en mà, només recordo aquella cara teva que em fa pessigolles.
P.S.: i amb aquesta entrada desapareix, finalment, de la pàgina inicial el vídeo de Snuggie amb el seu remaleït anunci que començava automàticament.
M’agrada llegir-te!