adj. i m. i f. [LC] Que té per costum d’anar de nits.
Les estacions d’autobús són els llocs més depriments del món. Sempre ho són, a tot arreu. Surts de la (com a mínim en aparença) moderna estació de Sants i al costat la veus: la depriment estació d’autobusos. Però suposo que la pluja també ajuda. L’altre dia, que no plovia, vaig agafar un taxi amb un taxista que era molt simpàtic i no escoltava la COPE: era pakistanès. Vaig pensar que Barcelona és una gran ciutat, perquè totes les grans ciutats tenen taxistes pakistanesos. Tot això ho escric al llit a les 5 (que em recorden aquell post de les fotos) que de fet serien les 4, havent-me menjat un tros de pizza freda, perquè no puc dormir i així demà ja tinc quelcom per penjar al blog, que entre manifestacions i desmais està bastant abandonat. “Bona nit, João.” “Bona nit!”
Seran les conseqüències de passar-se hores al llit llegint El libro de las ilusiones…
Fantàstic!
I, a sobre, et respons a tu mateix!
Amb això està tot dit.
ma mare m’acaba de dir: a cadaqués fan una nova estació d’autobusos. no com això que tenim ara, que això i res és el mateix. una estació de veritat: d’aquelles amb teuladeta, coberta, amb guixeta per comprar bitllets, amb una senyora grassa al darrere que te’ls ven!!!! allà al costat del pàrking, m’ha dit (clar i lògic). “ah”, li he dit. i m’ha vingut al cap l’estació de blanes, per dir alguna cosa, perquè totes són iguals, i encara que les facin noves o simplement les facin, no guanyen res.
i vaig i llegeixo això.
Què tendre!
Escriure una entrada de blog a altes hores de la matinada desde el llit… Jo també ho he fet.
Per cert, directe al google reader vas.