Sac de pluja

Dedicat, sense cap mena de sentit, a Lev Tolstoi

Un home X estava tancat a casa seva. Tenia molta feina. Escoltava música, a vegades. Era de les seves poques distraccions. A vegades també es distreia fent-se el te. Posava l’aigua a bullir i es quedava observant-la. Li agradava el so del gas que sortia dels fogons convertit en foc, aquell shhhhh callat. La nit abans se li havia caigut alguna cosa que hi havia quedat enganxada i, mentre escalfava l’aigua, el foc la cremava i en treia un fil de fum.

Un home Z estava tancat a casa seva. Estava malalt. A fora hi feia un dia fantàstic. No estava acostumat a estar-se a casa. Tenia moltes coses a fer al carrer. De fet, no deixava d’anular plans, un rere l’altre. S’estirava al llit i dormia. Dormia moltes hores i després es despertava i ja no podia dormir. En aquests moments anava a la cuina a preparar-se alguna cosa calenta. Notava com la calor se li estenia per dins del cos i tornava al llit tot pensant que podria dormir.

Un home C estava tancat a casa seva. Hi havia entrat la nit abans i havia girat la clau al pany. La porta havia quedat ben tancada. Al rebedor hi tenia la gàbia del conill, que el mirava amb els ulls grossos quan passava per allà. Quan es va despertar va treure el cap per la finestra i va veure que feia un bon dia. Es va vestir i va girar la clau al pany. Havia decidit sortir a visitar un amic seu que feia uns dies que estava malalt i no estava acostumat a quedar-se a casa.