Surto de casa per comprar un shawarma. De camí, a un bar típic, dels de tota la vida, llegeixo “Lomo y queso 3,10”. Em sembla una bona opció, així que canvio el shawarma per l’entrepà, entro i demano. El bar, com tots els bars típics de tota la vida, és d’una família de xinesos. Darrere la barra el pare i davant seu la filla. Em diu que segui i sec. M’encanta la preocupació que tenen en mantenir tot com ho tenien els antics propietaris; les mateix ampolles d’Anís del Mono cobertes per la mateixa pols (i alguna de nova). Sobre la barra el got i la tassa del cafè amb gel de l’últim client. La filla marxa i al cap d’una estona torna amb una barra de pa. Em pregunto quant deu fer d’aquell últim client…
Uneix-te a la conversa
Deixa un comentari
M’encanta. M’encanta. Sembla un curt experimental del Vigalondo, en qualsevol moment tancaven la reixa i t’adormien amb cloroform i et despertaves suat i amb un porc mort al davant. “Té, talla’t el llom. Nono, el teu”.
Des del mes de Juliol, cada dissabte visito un bar típic dels de tota la vida regentat per xinesos. M’atén un noi d’uns trenta anys que es fa dir Pepe i el millor d’ell és que, d’alguna manera, sap atendre’t com ho faria qualsevol “Pepe” autèntic. Perquè després diguin de les falsificacions de procedència Xinesa… Almenys, de teatre, en Pepe en sap una estona.
João, já pensou em fazer uma versão bilíngue deste blog? Eu gosto tanto que queria entender tuuuuudooooo… 😉
Beijo.