Lectures

He aprofitat aquestes vacances per llegir força i, al contrari del que esperava, força literatura. Donada la felicitat que m’ha provocat, què més que compartir-ho amb vosaltres, ara que hauré d’esperar fins les properes vacances per tornar a llegir.

• Quincas Borba, de Machado de Assis. Algun dia em prendré força temps i reflexió per parlar-vos d’aquest autor. L’he llegit per primer cop aquest estiu, però és probablement el novel·lista més important de la literatura brasilera. Són novel·les sobre les intrigues de la classe alta de la cort de Rio de Janeiro a finals del XIX, tema avorrit i avorrible, però narrades d’una manera meravellosa. Capítols curts i concisos i un ús molt encertat de recursos metaficcionals. La novel·la porta per títol el nom que comparteixen un filòsof, que mor al principi, i el seu gos, que només mor després del protagonista.
• El genio y la diosa, d’Aldous Huxley. Em va sorprendre trobar aquesta novel·la de l’autor d’Un món feliç amb una temàtica tan diferent. Un jove científic se’n va viure amb la família d’un famós físic per ajudar-lo amb els seus experiments i s’enamora de la seva dona. Força interessant, narrador ben trobat i final sorprenent.
• Duas viagens ao Brasil, de Hans Staden. Curiós llibre publicat l’any 1557 en el qual l’alemany Hans Staden, o l’home que va escriure el llibre per ell, ens explica com va viatjar dos cops al Brasil i el segon cop va ser capturat per una tribu de caníbals. Molta sort (o la providència divina pels lectors del XVI) el va permetre sobreviure i tornar a la seva terra. No he pogut deixar d’imaginar-me com devien reaccionar els alemanys de l’època a un llibre com aquest.
• Llamadas telefónicas, de Roberto Bolaño. Fa un parell de dies vaig escriure un post al respecte, així que no afegiré res més.
• Essencial, de Harold Pinter (antologia amb set obres). Donat que a Patates amb Suc s’està preparant una obra-antologia de l’autor, em vaig sentir obligat a llegir-lo i la veritat és que poques obligacions poden ser tan agradables. Al principi m’he partit amb l’absurditat de la seva obra però després m’he trobat amb drames molt emocionants. Altament recomanable.

Si tinc temps ara que encara no hi ha massa feina intentaré llegir-me els contes que em falten de les Ficciones de Borges, que m’enamoren. En tot cas, ja tinc sobre la taula esperant-me tres fantàstics llibres amb els atractius títols El siglo XVI, El siglo XVII i El siglo XVIII. Fiesta!